Daishin Sumimoto – Lavender

Anterior

Daishin Sumimoto
Lavender
30.06 – 14.10.2016

Daishin

Va ser en un sopar d’artistes, ara fa uns quants anys, on vaig veure el Daishin Sumimoto per primera vegada, barrejat amb gent de tot el món. Llavors, qui més qui menys es barallava amb l’anglès i era el llenguatge corporal el que anava de bòlit mirant d’omplir els forats del llenguatge pròpiament verbal. La cosa és que en un moment donat el Daishin, que fins aleshores havia estat poc actiu, va aturar les nostres converses i ens va preguntar què volia dir aquest gest –mentre amb els dits executava el gest que nosaltres coneixem com el gest de les “cometes”– que per a ell era del tot incomprensible i el tenia intrigat.

Ens petàvem de riure perquè allò deia a la clara fins a quin punt n’estava, de desplaçat, de les nostres discussions. En aquell temps el seu anglès era tan magre com ho havia estat el meu un any abans i aquesta petita diferència idiomàtica de la resta vers a ell l’havia deixat al marge de la conversa; observant esdeveniments laterals; com per exemple: què volíem dir posant els dits d’aquella manera?

Ni de broma vull que es prengui aquesta anècdota com un record degradant sinó com un reflex quasi perfecte del que la pintura del Daishin pot arribar a ser. Mentre la majoria de pintors ens matem a fer construccions complicades, grans formats o a vestir idees sofisticadíssimes, ell sembla estar observant les cometes que embolcallen la paraula: un ratpenat que accidentalment entra a casa seva i que ho fa sense metàfores, que s’estavella i es mor per restar immortalitzat dins un quadre; unes xemeneies que expulsen fum; una canonada a vessar d’aigua o un cotxe fent maniobres rere els matolls d’un jardí… així una vegada i una altra. Algú havia de parar atenció a les coses senzilles i aquest és el Daishin.

Tant és així que afegir gaire cosa més a aquest text podria esdevenir una contradicció a la cosa mateixa a què fem esment i una interferència, potser imperdonable, a la netedat amb què Daishin ho ha anat captant.

Pere Llobera

Obres

Hello world
I am back here

Hello world
I am back here