Pere LLobera. Una exposició lluminosa

Anterior


Una exposició lluminosa
Comissariada per Pere Llobera
03 — 30.04.14

Ja que es demana al comissari que escrigui un text explicatiu sobre el projecte que es durà a terme sota les seves directrius, em veig impel·lit (una mica a contracor) a donar la meva visió respecte a l’exposició.
Sospito, però, que tots els implicats hem construït diferents aproximacions al que hauria de ser aquesta “exposició lluminosa” i que difícilment podríem verbalitzar en què consisteix. Curiosament, crec que ens resulta més fàcil comprendre’ns en un supra nivell que descriure’n la morfologia.

La llum no es pot agafar per les banyes.

Així que deixo aquí la meva visió d’aquest projecte; espero sincerament que no estripi la concepció dels meus companys de viatge.

Episodi 1

2006. Estic cansat de pintar (recordeu que jo realment no sóc comissari) i em dirigeixo a l’estudi on s’està celebrant una festa. És una residència artística i ni jo ni un noi que tinc al costat ballem. Així que, com no tenim res més a fer, em convida a veure què fa ell dins el seu enigmàtic estudi.

La seva feina és força impressionant i té certa relació amb la persona que l’executa. És un art autolesiu, ple de conflicte, talls, esgarrinys, vidres trencats, plàstics cremats… mort. Surto d’allà amb un xoc de trens conceptual perquè el que fa aquest nano és interessant però, òbviament, no és art per viure sinó art per morir. Aquests dos conceptes “art per viure i art per morir” quedaran fixats per sempre dintre meu com un codi.

Episodi 2

La meva companya s’assabenta que he acceptat, de manera totalment imprudent, la tasca de fer de comissari, quan en realitat jo sóc un pintor.
Li pregunto, no sense cert patetisme, quin tipus d’exposició podria fer i ella em respon:
-¡Una que no sea de cenizo! ya estoy harta de ver exposiciones de artistas reconcentrados, con sus neuras… jolín, ¡que pesados!
No es pot parlar més clar.

Episodi 3

Les passo putes per trobar artistes escaients perquè d’artistes bons n’hi ha força, però bons i ocasionalment lluminosos són poc freqüents.
Em costa verbalitzar allò que tracto de trobar però, sorprenentment, a les dues o tres perífrasis ja m’han entès. Entenen les intencions, més enllà de les paraules que jo els esquitxo. Entenen que no hi ha lloc per a la cendra i alguns riuen quan els explico que voldria que l’exposició actués com un Vicks Vaporub sensorial.

Resum

Si aquests artistes ho han entès amb unes paraules tan brutals, penso que el públic també ho podrà fer a través d’aquest text que escric avui. De veritat, espero que la gent rebi alguna llum i que sigui per bé. Ara ens toca pensar molt en què farem, perquè fer una exposició lluminosa semblava molt bonic, però ara veig que pot convertir-se fàcilment en una pretensió inversament proporcional a l’enganyosa simplicitat del seu títol.

¿Fotografies?
Bé. Ara com ara encara no sabem del cert si podrem tenir una peça del Sigurdur Gudmundson. Tant de bo.

La incorporació in extremis del Martín Llavaneras, Jonathan Millán i Segimon Vilarasau no deixa endevinar què és el que faran.
El Marijn Van Kreij intervindrà directament l’espai quan arribi a Barcelona.
El Pep Vidal ha estat incapaç de tallar un arbre i fer-ne el corresponent vídeo. No tenir aquesta capacitat, i en conseqüència el buit d’aquesta peça és, potser, el primer signe lluminós de l’exposició.

Segurament, acabarem obtenint el que desitgem. El Marijn i la Tomoko faran un bon treball en directe i el Pep una nova i molt bona peça però, com puc jo donar cap imatge avui dia?

El contrasentit dels nostres dies: tenir la fotografia abans que la cosa. Comprenc la gana visual de la gent, però us haurem de donar imatges fake, com el comissari d’aquesta exposició.

Pere Llobera
Una exposició lluminosa
abril-maig 2014

Obres

Gone I (De la sèrie de tres fotografies seqüencials sobre l’acció d’inflar un globus fins a fer-lo explotar.) © Massimo Brambilla, Barcelona 1981.

Gone I (De la sèrie de tres fotografies seqüencials sobre l’acció d’inflar un globus fins a fer-lo explotar.) © Massimo Brambilla, Barcelona 1981.

Gone II (De la sèrie de tres fotografies seqüencials sobre l’acció d’inflar un globus fins a fer-lo explotar.) © Massimo Brambilla, Barcelona 1981.

Gone III (De la sèrie de tres fotografies seqüencials sobre l’acció d’inflar un globus fins a fer-lo explotar.) © Massimo Brambilla, Barcelona 1981.

Vídeo