La ciudad más hermosa
En la ciudad más hermosa del mundo hasta el viento será de colores. No existirán las líneas rectas y no habrá gente… tal vez quede alguna persona hermosa respirando turquesas claros, rosas boreales, fucsias, y con el tiempo ya no sabrá nada de su hermosura. Las tardes serán amarillo trigo, las noches cobalto y entre unas y otras los minutos serán coral, frambuesa, magenta y malva. En la ciudad más hermosa del mundo ya no habrá mañana ni grises ni oscuros.
Xevi Solà
——————
La ciutat més bonica
A la ciutat més bonica del món fins i tot el vent serà de colors. Les línies rectes no existiran i no hi haurà gent… potser hi quedarà alguna persona bonica que respirarà turqueses clars, roses boreals, fúcsies, i amb el temps ja no sabrà res de la seva bellesa. Les tardes seran groc blat, les nits de cobalt i, entre les unes i les altres, els minuts seran de color de corall, de color de gerd, magenta i malva. A la ciutat més bonica del món ja no hi haurà, demà, ni grisos ni foscos.
Xevi Solà
——————
The most beautiful city
In the most beautiful city of the world even the wind will be colourful. There will be no straight lines and no people… maybe some beautiful person will be left breathing pale turquoises, boreal pinks, fuchsia, and in time will no longer know anything about their beauty. Afternoons will be wheat yellow, nights cobalt and, between them, minutes will be coral, raspberry, magenta and mauve. In the most beautiful city of the world, tomorrow there will be neither greys nor darks.
Xevi Solà
